El present és un breu resum de l’història del nostre barri. Si vols una versió més completa de la mateixa pots descarregar-te el Nº20 de la Peguera aquí.
El barri va començar-se a construir el 1929 sobre els terrenys d’una antiga casa senyorial, la Masia de Can Peguera, propietat dels marquesos de Castellvell. Els seus terrenys eren a sobre d’una antiga vila Romana i abastaven molt més terreny del que actualment ocupa el barri, s’estenien fins al Parc Central de Nou Barris, el cibernarium i Barcinova. Les cases eren part d’un dels quatre projectes d’un pla de reordenació urbana que tenia com a finalitat reubicar els barraquistes que hi havia acampats principalment a Montjuïc. Es tractava de persones nouvingudes, que arribaven a Barcelona atrets per l’oferta laboral que envoltava la construcció d’infraestructures de la ciutat, com el metro, i de l’Exposició Universal 1929.
Els quatre nuclis eren molt aïllats de la ciutat i amb mancances de serveis com, per exemple, la il·luminació. Es va formar un important nucli anarquista amb la seu de la CNT, els diaris Solidaridad Obrera i Tierra i Libertat i el bar Munich. Els veïns van fer una forta lluita per a la millora de vida, amb accions com la vaga de lloguers, que va servir per a reclamar millores en els nostres carrers i equipaments o convertir la a les hores inacabada església en la Casa del Pueblo. Al començar la guerra alguns d’aquests anarquistes van formar part de la Columna Durruti.
Un altre punt important del barri va ser l’escola Hermenegildo Giner de los Rios, que va tindre una gran inauguració el 28 de febrer de 1932 amb presència d’importants figures a la seva inauguració, com per exemple Alejandro Lerroux, o l’alcalde de Barcelona Jaume Aiguader. Revolucionaria pel seu sistema d’ensenyament, molt activa estimulant els alumnes amb projectes innovadors, segons els plantejaments de l’Institución Libre de Enseñanza. El 1939, el sistema va canviar el director de l’escola i els professors van ser detinguts i apartats de la docència. L’escola va canviar el nom a Ramiro de Maeztu i el Barri a Ramón Albó.
Fets importants al barri des de l’inici de la guerra van ser la construcció del refugi 647, el manteniment del parc del Turó de la Peira. La postguerra es caracteritza per una forta presència comercial a l’interior del barri, els veïns utilitzen una de les seves habitacions per a posar una petita botiga.
Al 1947 s’edifica la segona fase de habitatges, un total de 116 habitatges que van acollir als desallotjats de l’avinguda Garcia Morato. El 1954 s’acaba d’enderrocar la masia per a construir un edifici amb 31 vivendes. Aquests mateix any el barri és amenaçat pel pla comarcal, que preveu l’enderrocament, fet que es va reafirmar amb el Pla General Metropolità del 1974, el que fa que neixi l’AVV, s’iniciarà així la lluita més llarga dels veïns. L’AVV a més de reempendre l’esperit de lluita de la República, va ser el nucli del que serien posteriorment entitats pròpies, com la comissió de jubilats o la comissió de joventut, etc.
Al llarg d’aquests anys s’han aconseguit grans millores en els espais comuns i diverses fases de reformes dels habitatges on els veïns han tingut opció de decidir quines millores volien al seu habitatge. La vida social al barri ha sigut activa amb l’aparició d’entitats, com esplais, grups de dones, grups de gent gran, grups culturals i esportius.